Em moro

Em moro

Em moro.

Planteu-me una flor

Penseu-me amb amor

que la lluna empenyi el sol

que es pudreixin tots els fruits

i rebrotin els teus dits

Que el mar pugi

i caigui el riu.

Elles pareixen mentre es celebren funerals

les cançons són immortals.

Em moro

Em moro.

Que la pluja es precipiti

Que el riu vulgui ser salat

Que el mar pugi pels terrats

El meu cor tot fet de liti

no sabia que els principis

eren nascuts dels finals

Les cançons són immortals

i en aquest segon de vida

on tot sembla fet a mida

ploren parts i funerals.

Elles pareixen mentre es celebren funerals

les cançons són immortals.

M'he mort.

Sílvia Pérez Cruz